-

-
El simple aleteo de una mariposa, se lo llevó...

# Posté le jeudi 13 novembre 2008 15:37

-



No tots tenim coratge necessari per afrontar els nostres somnis.
Per què?
Hi ha quatre obstacles. Primer: ja a la infantesa se'ns diu que tot el que volem fer és impossible. Creixem amb aquest idea al cap i, a mesura que van passant els anys, també creixen els nivells del prejudici, de la por i de la culpabilitat. I arribar un moment en què la Llegenda Personal queda profudament soterrada dins de la nostra ànima que es torna invisible. Insivible, però continua allí.
Si tenim coratge de desenterrar els nostres somnis, llavors ens trobem devant del segon obstacle: l'amor. Sabem què volem fer, però si ho abandonem tot per anar a buscar els nostres somnis tenim por de fer mal als que ens envolten. No ens adonem que l'amor és només un impuls més, no un obstacle que ens impedeix d'avançar. No ens adonem que aquells que veritablement desitgen el millor per a nosaltres, volen, sobretot, que siguem feliços i estan disposats a acompanyar-nos en l'aventura.
Un cop acceptem que l'amor és un estímul, ens trobem davant del tercer obstacle: la por a les derrotes que anirem trobant tot llarg del camí. Els que lluitem pels nostres somnis patim molt més quan es compleixen, perquè no tenim la vella excusa de dir: "Tant li fa, la veritat és que no ho volia..." Perquè la veritat és que ho volíem, i sabem que ens ho hem jugat tot i que el camí de la Llegenda Personal és tan difícil com qualsevol altre camí; amb la diferència que en aquest viatge hi ha el nostre cor. El més perillós dels obstacles: la renúncia a la felicitat i a la conquesta, perquè conté aura de santedat. Però si ens considerem dignes d¡allò pel qual hem lluitat tant, i ens convertim en un instrument, ajudem als demes i comprenem la nostra raó de ser.



Per tú Laura ^^

T'estimo.




L'Alquimista.
-

# Posté le lundi 10 novembre 2008 13:42

Modifié le dimanche 16 novembre 2008 14:20

Things of Life

Things of Life



De repente, cuando no tienes nada, TODO te viene de golpe...
Golpes bajos? puede...
No tienes palabras para describir lo que sientes, lo que has visto y lo que aún te falta por vivir. Traumas. Se podría decir que la expresión de: "que trauma!"
es simplemente una simple expresión que todo el mundo usa cuando lo que ves te choca. Choca?pff.. Cuando realmente ves y vives algo fuerte, en ese momento te das cuenta que las veces que has usado esa expresión no tenia sentido. Yo puedo decir ahora mismo que estoy traumada. Lo que he visto. Lo que he vivido, es suficiente para poder usar esa expresión.
Cosas de la vida que jamás podrás canviar su curso, ni el momento, ni donde occurran. Solo decirte: "Son cosas de la vida, y lo único que puedo hacer es ser fuerte."
Putas palabras. Siempre las he odiado. Siempre. "Se fuerte", Que? fácil de decir...díficil de hacer...



Nadie puede hacer nada contra el destino y menos contra su propia muerte.

# Posté le samedi 01 novembre 2008 19:56

Modifié le samedi 08 novembre 2008 14:55

New York.

New York.






<<Hasta la victoria, siempre!>>

# Posté le lundi 20 octobre 2008 14:54

Modifié le jeudi 30 octobre 2008 16:05

Andreea.

Andreea.
Buaa, em sento feliç!

Nosé que més diir, més que res que tinc a les persones més fantàstiques de la terra al meu costat, persones que em fan somiar, que em fan costat, que em fan riure, plorar, veure el món d'una altra manera. Tothom es diferent pero a l'hora tan igual...



La Nana i la Laly que en el seu moment en que pensave que el món s'em queie un altre cop, elles em van fer somriure!



La Heidi, la Rodriga, la Sonia, la Cryss, l'Andreaa, la Juls...persones que son diferents, pero ens complementem... es tan estrany, pero tan maco (=



Cris, la meva cusineta coneja xD que hagues fet si tu, a Vela, aquella semana que pensava que es feie enterna perque no podie estar amb ell... T'estimo cusineta!



La meva Twiin... sense ella... que hagues fet jo? res Kukietta... sas que t'estimo i que passi el que passi sempre estaràs dins meu perquè de TwiinSouL només en hi ha una sola.






Seguin els meus somnis, sense dubtar.. vaig trobar lo que feie temps que buscave... Aquell sentiment tenie totes les respostes, m'estave esperan, i en aquell moment vaig lluitar per lo que vulie, lo que sentie, lo que m'estimave. Cristian T'estimo, i gràcies per fer-me sentir aixi, perque amb tú, em sento estimada com mai m'havie sentit. Penso viure amb tu, lo que no he viscut amb ningú i penso estimar-te com mai ningú ho ha fet.

# Posté le dimanche 12 octobre 2008 08:34